Com sobreviure a la nostàlgia, la pèrdua i la insatisfacció? Com fer-ho en un temps que ja no és passat, ni present, ni serà futur, sinó l’abisme de l’existència? Com habitar la incertesa, l’ambigüitat i el desarrelament?
Amb la ciutat com a correlat, la fràgil identitat del personatge d’aquests poemes es debat amb la seva pròpia desintegració, cada cop més evident, tal com ho fa la vaporosa presència de la lluna a la llum del dia. En un intent d’aferrar-se a la vida, el subjecte anònim que per aquí desfila fa balanç de les experiències i les absències, del desig satisfet i del fracassat, del propi cos i de la infeliç recerca d’un sentit estètic de la vida. Sexe, erotisme, soledat i bellesa són algunes de les coordenades que articulen aquests versos situats en l’encreuament del text i la imatge.
Aquest volum convoca i cedeix les seves pàgines al diàleg de dues expressions de la interioritat com són la poesia i l’art. Lucas Gonzalvo Valls (Barcelona) aporta la ploma i Rodrigo de Brujas (Madrid) les pinzellades que permeten bastir el pont des d’on indagar els intersticis del desig, el cos i el temps.
(Barcelona, 1992), graduat en Filologia Clàssica, debuta en el món de la literatura amb aquest volum de poemes, en què es pot apreciar el gust per una estètica que barreja, com el cinema de Sorrentino, decadentisme i modernitat, profanitat i sacralitat, amb el besllum de Kavafis, Villena, Pasolini i la tradició clàssica. Si, a banda de les il·lustracions de Rodrigo, els poemes poguessin anar acompanyats de música, sonaria Satie, el pop italià dels 80 i les agredolces melodies de Requin Chagrin. Actualment compagina la docència amb la traducció del grec modern, on destaca la seva col·laboració amb la revista de cultura neogrega Torre dels Vents, i les traduccions de poetes com Ànguelos Sikelianós i Dinos Khristianópulos. Així mateix, en l’àmbit de la investigació, prepara un estudi sobre la literatura gai de la Grècia de la postguerra i els moviments d’alliberament homosexual.
(1993) és un artista interessat principalment en els temes queer i la natura. Per a ell, pintar és una manera d’evadir-se, un espai per a la reflexió i la meditació. Una tret característic del seu treball és l’ús de colors vistosos i brillants. El dibuix és fonamental en la seva pràctica, ja que li permet una gran llibertat i flexibilitat, guiant-lo en les primeres etapes del seu procés creatiu. L’aquarel·la i la pintura a l’oli són les seves tècniques preferides: mentre que la primera té un caràcter més fresc, directe i intuïtiu, la segona li permet prendre’s una mica més de temps, construir lentament la imatge i poder anar endavant o endarrere en qualsevol moment. El seu treball sovint gira entorn de la queeritat, la masculinitat, la història, la mitologia i la natura.